Info Futbol

TOTA LA INFORMACIÓ DEL FUTBOL MUNDIAL

Historia Del Camp Nou

Història

Va ser construït durant el mandat del president del FC Barcelona Francesc Miró-Sans, que va impulsar el projecte pels problemes de capacitat de l’antic camp de les Corts i també per la rivalitat amb el Reial Madrid, que poc abans havia construït el nou estadi, el de Chamartín, actualment Santiago Bernabéu.

El projecte va ser encarregat a l’arquitecte Francesc Mitjans, cosí germà de Miró-Sans i veí seu, ja que habitaven al mateix immoble del carrer Amigó de Barcelona, ​​també construït per Mitjans. La primera pedra va ser col·locada el març de 1953, amb un pressupost inicial de 67 milions de pessetes. Tot i això, problemes en la construcció, principalment derivats d’anomalies imprevistes del subsòl, van dilatar la realització i sobretot la van encarir fins als 288 milions que finalment va costar, fet que també va contribuir l’adquisició de terrenys al seu voltant.

El club confiava a sufragar la despesa amb la venda del terreny del camp de les Corts, però l’Ajuntament de Barcelona va trigar deu anys a requalificar-ho, donant lloc a un període de certa carestia econòmica, fins que finalment el dictador espanyol en aquell moment, Francisco Franco, va autoritzar la requalificació dels terrenys de les Corts i va posar fi a la crisi de l?entitat barcelonista.

L’estadi va ser inaugurat el 24 de setembre (Dia de la Mercè, patrona de Barcelona) del 1957. Aquell any el FC Barcelona va abandonar el seu antic estadi de les Corts per estrenar un “camp nou” que donés cabuda als milers d’aficionats que volien assistir en directe als partits del Barcelona de Kubala i companyia, i no cabien a l’antic estadi, malgrat que comptava amb 60.000 localitats. El Camp Nou va ser inaugurat amb una capacitat propera a les 90.000 localitats, convertint-se ja el 1957 en un dels més grans i majestuosos del món. El més gran d’Europa.

Inicialment estava previst que el nou estadi portés el nom del fundador del club, Hans Gamper, però davant de l’oposició de les autoritats de l’època, la directiva del moment va optar per inaugurar-lo amb un nom més neutre: Estadi del Club de Futbol Barcelona. Tot i això, el camp va ser sempre conegut popularment com el Camp Nou, en referència al “vell” camp de les Corts. Això va portar el president Enric Llaudet, vuit anys després de la inauguració, a convocar una consulta entre els socis per decidir el nom oficial del recinte. Estadi del CF Barcelona va ser la més votada, davant de les propostes Estadi Barça i Estadi Camp Nou. Tot i això, aquesta última va continuar sent la denominació més comuna entre la premsa i els aficionats.

Per això, el 2001 el president Joan Gaspart va convocar una nova consulta entre els socis, que en aquesta ocasió van decidir majoritàriament oficialitzar el nom de Camp Nou, per davant de les opcions Estadi Joan Gamper i la fins aleshores oficial Estadi del Futbol Club Barcelona.

A la temporada 2007-2008 les samarretes del FC Barcelona van portar al voltant de l’escut de l’equip una llegenda commemorant el 50è aniversari de l’estadi.

Necessitat d’un estadi nou

Des del 1948 les veus favorables a un projecte ambiciós eren cada cop més nombroses, però el propòsit no era fàcil de fer efectiu, i calia conciliar amb el desenvolupament urbanístic que Barcelona començava a fer en aquells anys a l’àrea de la Diagonal.

Moltes vegades es fa referència a l’impacte que va tenir el fitxatge del gran jugador Ladislau Kubala per acabar de fer decidir la junta barcelonista. És cert que l’arribada de Kubala va crear unes enormes expectatives i una atmosfera d’il·lusió col·lectiva, però cal tenir en compte que també van ser molt decisives en aquesta mateixa direcció les dues Lligues guanyades consecutivament els anys 1947 – 1948 i 1948 -49, abans de la incorporació del crac hongarès.

De fet, el primer pas ferm del club es va produir el setembre de 1950, quinze dies abans que Kubala jugués el seu primer partit amistós vestit de blaugrana. En aquell moment el club, que presidia Agustí Montal i Galobart, va signar una opció de compra sobre terrenys de la zona de la Maternitat, que va fer efectiva dos mesos després.

A partir de llavors es va obrir una etapa prou enutjosa, ja que la decisió de la comissió del Camp Nou (9 de febrer de 1951) de canviar l’emplaçament del futur estadi a la zona final de la Diagonal va donar pas a unes estèrils negociacions amb les administracions que no van arribar mai a bon port. L’assumpte va quedar en punt mort fins a la victòria de Francesc Miró-Sans a les eleccions a la presidència del FC Barcelona (14 de novembre de 1953). El nou president era un acèrrim defensor de la ràpida construcció del nou estadi i una de les primeres coses que va decidir ( 18 de febrer de 1954) va ser emplaçar el futur estadi als terrenys adquirits el 1950 i no al tram final de la Diagonal.

El 28 de març de 1954, davant una multitud de 60.000 barcelonistes, es va col·locar la primera pedra del Camp Nou, sota la presidència del governador civil Felipe Acedo Colunga i amb la benedicció de l’arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego.

Construcció

(1954-1957). El projecte del nou estadi va ser encarregat als arquitectes Francesc Mitjans Miró, cosí germà de Miró-Sans, i Josep Soteras Mauri, amb la col·laboració de Lorenzo García Barbón. Més d’un any després, l’11 de juliol de 1955, el club va adjudicar l’obra a l’empresa de construcció INGAR SA, que va presentar un pressupost de 66.620.000 pessetes i un termini d’execució de divuit mesos.

El cost total de l’obra, però, va sobrepassar amb escreix la quantitat esmentada, arribant a ser d’uns 288 milions de pessetes, xifra que es va haver de sufragar en part amb les emissions successives d’obligacions hipotecàries (100 milions de pessetes) i bons de caixa (60 milions de pessetes). Aquesta mesura va permetre finançar la construcció de l’estadi, però a costa d’endeutar el club durant alguns anys.

Inauguració

El Camp Nou va ser inaugurat el 24 de setembre del 1957. Es van organitzar una sèrie d’actes commemoratius i un partit de futbol amistós entre el FC Barcelona i el Legia de Varsòvia ( Legia Warszawa ), que va concloure amb victòria del conjunt local per 4:2 . El primer gol del partit i, per tant, el primer gol a la història del Camp Nou el va marcar el barcelonista Eulogio Martínez.

Cal destacar també que en aquell mateix partit, en una xerrada entre Domènec Balmanya (entrenador del Barça en aquella època) i els seus tècnics, va acordar arreglar el partit amb l’entrenador de la Selecció de Varsòvia perquè el Barcelona marqués el primer gol al Camp Nou, ja que si l’equip contrari ho fes l’afició podria haver vist tacat l’estrena del Camp.

El primer partit oficial que va acollir el Camp Nou va tenir lloc el 6 d’octubre del 1957 i va enfrontar el FC Barcelona i el Real Jaén, en partit corresponent a la quarta jornada de la Lliga espanyola de futbol de la temporada 1957-1958. El resultat va ser de 6:1 a favor dels locals, amb gols de Villaverde (que al minut 3 va marcar el primer gol a la història del Camp Nou en partit oficial), Tejada, Kubala i tres d’Eulogio Martínez. El gol de l’honor del Reial Jaén el va marcar Sara al minut 68, i va suposar el 5:1.

Remodelacions

L’aforament actual és de 99.354 localitats, l’aforament més gran d’Europa , totes de seient.

El Camp Nou ha estat objecte de diverses remodelacions. La primera va tenir lloc el 1981 , en què es va ampliar l’estadi amb vista a la Copa Mundial de Futbol de 1982 que es va disputar a Espanya . L’aforament de l’estadi es va situar aleshores en 120.000 espectadors. La segona remodelació va tenir lloc el 1998 , per adequar-ho a les normatives de la UEFA , que obliga que totes les localitats siguin de seient.

Això va obligar a rebaixar el nivell de la gespa perquè, amb la desaparició de les zones corrents, l’estadi perdés el menor nombre de localitats possible. La UEFA va reconèixer els serveis i la funcionalitat del Camp Nou i el va classificar com a estadi “cinc estrelles”. A tot Espanya, només n’hi ha quatre estadis més que en tinguin: l’Estadi Olímpic Lluís Companys, també a Barcelona, ​​l’Estadi Olímpic de la Cartoixa, a Sevilla, l’Estadi Vicente Calderón, a Madrid, i l’Estadi Santiago Bernabeu, també a Madrid.

L’aforament es va situar en les actuals 99.354 localitats, l’aforament més gran d’Europa, totes de seient. Les dimensions del terreny de joc són de 105×68 metres. Entre les instal·lacions i dependències que hi ha a l’interior de l’estadi destaquen una petita capella al costat dels vestidors, les llotges, la sala VIP, la sala de premsa, diversos platós de televisió, les cabines de premsa, les oficines de serveis tècnics, el Centre de Medicina Esportiva, la Unitat de Control Operatiu (UCO), el local de l’agrupació d’antics jugadors, el museu del FC Barcelona, ​​la guarderia i les dependències de diversos departaments del club.

 150 total views,  1 views today

Copyright © Tots els drets reservats. | Newsphere by AF themes.
Catalan Catalan Spanish Spanish
error: El contingut està protegit!!